Sabadell, 26 de maig de 2008

Aquest abril de 2008 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya porta a tràmit un document de rellevància territorial excepcional, l’Avanç de Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Aquest és un pla d’ordenació que afecta set comarques metropolitanes i que correspon a l’organització territorial fixat fa més de deu anys pel Pla Territorial de Catalunya i l'informe Roca, un país més regionalitzat amb un model per vegueries que els governs de CIU no van portar a terme. A nivell metropolità el PTMB, ha de permetre substituir l’actual model urbà fixat per l’històric Pla General Metropolità (PGM) del 1976, i que ens ha situat massa temps en una immobilitat en planificació en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Però, al mateix temps que Barcelona s’ha regit urbanísticament molt temps pels criteris del PGM, a nivell de garantia de desenvolupament urbà i recursos d’aigua també s’’ha consolidat l’anomenada regió ATLL la qual ha permès configurar i ha esgotat l’actual model metropolità. Àrees urbanes i municipis de fora del PGM de Barcelona i amb molta autonomia urbanística al Vallès, Maresme i Baix Llobregat són també dependents de la regió ATLL. Així, àrees urbanes i municipis com Sabadell, Terrassa, riera de Caldes i tot el Vallès Oriental, alguns amb empreses d’aigües, han abandonat la gestió dels recursos propis de captació i han esdevingut empreses distribuïdores del model ATLL. També el conjunt del Baix Llobregat i el Maresme, amb elevats consums en relació a la poca quantitat i qualitat dels seus recursos i conques hídriques ha fet el mateix.

Podem ser 50 anys deutors del model ATLL deixant per sota del cabal ecològic el Ter, riu que alhora configura un territori propi al Gironès i que també demanda un alt consum d’aigua? Podem consumir a Barcelona o Terrassa el doble de recursos d’aigua del Ter que aigua del Llobregat quan les seves capçaleres i conques tenen superfícies similars? Podem no canviar el model d’aportació nival en 30 anys de retrocés dels glaciars pirinencs sabut fins i tot per estudiants de primària?

Tot i l’actual sobreesforç de la conurbació de Barcelona i ciutats com Terrassa per reduir el consum urbà, reconegut per tècnics solvents, aquest esforç arriba tard i cal dir que encara no és real en tota la regió. Aquest model ha acabat, i el límit de solidaritat hídrica també està en crisi. Així el sistema s’ha de replantejar de nou, per acabar primer amb l’estressament del sistema de conques internes catalanes, especialment del Ter. A més, cal insistir en el fet que en aquest inici de segle XXI no podem aprovar un nou Pla Territorial Metropolità de Barcelona amb propostes urbanístiques i d’infraestructures, i en canvi no tenir solucions ni model solvent per l’aigua, i que només prevegi com a mecanisme de gestió de l’Aigua els transvasaments d’emergència o transfussions Ebre-BCN, a més del Ter-BCN. Les propostes actuals de l’ACA, que poden permetre desenvolupar el PTMB, estan basades en actuacions de reutilització de les aigües tractades i de les aigües de dessalinització, i en actuacions d’estalvi d’aigua de privats i de la xarxa, i aporten en positiu un preu de l’aigua que en el futur ens ha d’obligar a un consum responsable a la Catalunya urbana. Però en realitat, el model hauria d’aportar de forma rellevant un nou mecanisme urbanístic sobre l’ús metropolità de les aigües del sistema Besòs-Llobregat (ABLL).

Un dels grans reptes és valorar la importància del sistema riu Llobregat, ja que en l’actual diagnosi  dels mitjans està sent de poca rellevància en l’explicació de l’actual escenari de crisis de subministrament d’aigua, i això comporta que el riu Llobregat no serà part de la solució territorial de la Regió de Barcelona. Però davant aquest silenci, cal afirmar que el Llobregat és el riu més transformat de Catalunya; té el nivell més alt d’artificialització en muntanya (pistes d’esquí, extraccions d’àrids, sals i mineria històrica, àmplies superfícies forestals cremades). És el riu amb més activitat antròpica (nivell més elevat de població, urbanització i activitat econòmica). És el riu amb més alteració del seu àmbit fluvial, amb sèquies, assuts, mines, murs de llera de riu i altres. És el riu més afectat per infraestructures lineals (ferrocarrils, autopistes, trens d’alta velocitat, carreteres eix del Llobregat, etc..). el de nivell de contaminació més complexa i elevada (aigües urbanes, aigües d’activitats tèxtils i de tractament de la pell, aigües residuals de mineria, salinització, etc..), i el més artificialitzat en la seva desembocadura.

Necessitem un Pla Territorial de Barcelona que recuperi integralment el riu Llobregat com el gran riu urbà del país, amb més eficiència en el conjunt de tota la seva conca com a model pluvial, un projecte que el descontamini, que faci emergir patrimonialment els seus recursos, que el doti d’espais de civilitat en tots els seus afluents i els nuclis urbans que l’estructuren, fins aconseguir un projecte de Regional Planing actual que el mateix Rubió i Tudurí el volgués promoure.

Joan Carles Sallas, ADENC